Uralita és una marca, no un material
Uralita és una marca comercial —del seu titular; aquí la fem servir només en el sentit col·loquial— de l'empresa espanyola que fabricava plaques ondulades de fibrociment. En va vendre durant tant de temps i en tanta quantitat que el nom de la marca es va menjar el del material: avui a Espanya ningú no diu «tinc una coberta de fibrociment», diu «tinc uralita».
El material es diu fibrociment: ciment amb fibres a dins que li donen resistència. La pregunta de debò no és si és uralita, sinó quina fibra porta.
Depèn de l'any, no de la marca
Durant dècades aquella fibra va ser amiant. A Espanya el seu ús va quedar prohibit del tot el desembre del 2002, segons l'Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo, així que el tall és força clar:
- Instal·lada abans del 2002: cal donar-la per amiant. Pràcticament tot el fibrociment d'aquella època en porta.
- Instal·lada després: el fibrociment que es fabrica avui fa servir fibres sintètiques o de cel·lulosa i no porta amiant.
Amb un matís que s'escapa sovint: la data de l'edifici no és la data de la coberta. Una nau del 1975 pot tenir una coberta reposada el 2010, i una del 1998 pot tenir plaques comprades anys abans i muntades més tard. Si no tens factura ni memòria de l'obra, la data és un indici, no una prova.
Ni el color ni la forma t'ho diuen
És de les coses que més es busquen i la resposta és incòmoda: no es pot saber mirant-la.
- El color no vol dir res. La placa grisa de tota la vida és la típica, però també se'n van pintar i pigmentar. Que sigui vermella o verda no la descarta ni la confirma.
- Les plaques translúcides que es posaven per donar llum solen ser de plàstic —polièster o PVC— i aquelles són un altre producte. Però conviuen a la mateixa coberta amb les de fibrociment, així que veure'n una de translúcida no diu res de la resta.
- L'estat tampoc. Una placa impecable del 1980 porta amiant igual que una de trencada.
El que sí que canvia amb l'estat és el risc: l'amiant és perillós quan la fibra s'allibera i es respira. Una placa sencera, sense trencar i sense escatar, està molt més quieta que una d'esquerdada, coberta de molsa o que algú ha estat trepitjant.
Com se sap de debò
Amb una anàlisi de laboratori sobre una mostra del material. I la mostra la pren qui sap fer-ho, amb protecció i sense generar pols.
No arrenquis un tros per mirar-lo. Trencar una placa és exactament el que allibera fibra, i fer-ho enfilat a una coberta que pot no aguantar el teu pes hi suma l'altre risc, que és el de caure. Nosaltres no et demanarem mai que pugis a la coberta ni que en toquis res.
A la pràctica, quan una coberta és d'abans del 2002 gairebé ningú no analitza: es tracta com a amiant i es va directe al pressupost de retirada, que surt més barat que analitzar primer i retirar després.
I si està en bon estat? Encapsular
Encapsular és segellar el material amb un recobriment perquè no alliberi fibra, en comptes de treure'l. És una alternativa que existeix quan el material està en bon estat i es pregunta molt, així que convé dir què és i què no:
- No el fa desaparèixer. L'amiant continua allà, continua sent teu i continua havent de constar on hagi de constar.
- Exigeix material en bon estat. Sobre plaques trencades o molt degradades no s'aguanta.
- També és feina amb amiant. Necessita empresa inscrita al RERA i pla de treball aprovat, igual que retirar.
- Té data de caducitat. Allarga la vida de la coberta, no l'elimina: algun dia caldrà retirar-la, i probablement en pitjor estat.
- Tanca la porta a l'autoconsum solar. Sobre fibrociment no s'hi poden ancorar plaques, encapsulat o no.
Per això, quan la coberta ja té quaranta o cinquanta anys, l'habitual és que surti millor treure-la i posar-ne una de nova.
Què hi fem nosaltres
Recollim la teva sol·licitud i, si tenim cobertura a la teva zona, et posem en contacte amb una empresa inscrita al RERA que hi treballi. No et diem si el teu material és amiant sense analitzar-lo ni posem preu a l'obra: això ho fa qui hi puja a veure-la.