El crisòtil, o amiant blanc, és la varietat d'amiant que més es va fer servir, també en el fibrociment de cobertes i canonades. La crocidolita (amiant blau) i l'amosita (amiant marró) apareixen sobretot en aïllaments. Per al propietari la diferència no canvia res: la llei les tracta totes igual i a simple vista no es distingeixen.
Aquí anem només a aquest dubte. Què és el material i on es va posar ho explica la guia què és l'amiant.
| Crisòtil | Amiant blanc; la varietat més utilitzada |
|---|---|
| Crocidolita | Amiant blau |
| Amosita | Amiant marró |
| Per a la llei | Les sis varietats són «amiant», amb les mateixes obligacions |
| A simple vista | No es distingeixen: les identifica un laboratori |
Les sis varietats que anomena la norma
El Reial decret 847/2026 defineix a l'article 2 què és amiant a efectes legals: sis silicats fibrosos, cadascun amb el seu número de registre. L'Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball els ordena en dos grups mineralògics: les serpentines, de fibres corbades, on hi ha el crisòtil, i els amfíbols, de fibres rectes, on hi ha els altres cinc (INSST, amiant).
| Varietat | Nom comú | On es va fer servir sobretot |
|---|---|---|
| Crisòtil | Amiant blanc | La més utilitzada amb diferència; també en el fibrociment |
| Crocidolita | Amiant blau | Aïllaments |
| Amosita (al decret, «grunerita amiant») | Amiant marró | Aïllaments |
| Antofil·lita | Sense nom comú estès | Molt menys comuna |
| Actinolita | Sense nom comú estès | Molt menys comuna |
| Tremolita | Sense nom comú estès | Molt menys comuna |
Segons l'INSST, el crisòtil representa aproximadament el 95 % de la producció i l'ús mundial, i a Espanya va ser la varietat que es va fer servir principalment. Dels amfíbols, l'amosita i la crocidolita han estat les més utilitzades; les altres tres apareixen de vegades com a contaminació o traces.
El color del nom no és el que veuràs
Blanc, blau i marró descriuen la fibra en brut, tal com sortia de la mina. L'INSST ho precisa per al crisòtil: se'n diu «blanc» pel color que té abans de barrejar-se en les diferents matrius amb què es fabricaven els productes. Un cop dins el ciment, una cola o un aïllament, aquest color desapareix.
Per això una placa ondulada grisa no diu quina varietat porta; ni tan sols si en porta cap. Tampoc funciona a l'inrevés: un material blavós o terrós no és «amiant blau» o «marró» pel seu aspecte.
El crisòtil és «el menys dolent»?
És una idea que corre: com que és el més comú i el de la uralita, seria un amiant de segona. A efectes pràctics i legals, això no existeix:
- Una sola definició. L'article 2 del decret anomena «amiant» les sis varietats, sense categories.
- Un sol valor límit. L'article 4 fixa un únic valor límit d'exposició per als treballadors, sense distingir varietats, i l'article 5 parla de fibres d'amiant en qualsevol de les seves varietats.
- Les mateixes obligacions. Empresa inscrita al RERA, pla de treball aprovat, formació i vigilància de la salut s'exigeixen igual per a una coberta amb crisòtil que per a un aïllament amb amosita.
- La mateixa prohibició. Cap de les sis es pot fabricar ni vendre a Espanya des de 2002.
La conseqüència és senzilla: si algú et proposa estalviar-se tràmits perquè «només és crisòtil», no és cap argument. La varietat no rebaixa cap exigència. El que el decret sí que té en compte és si el material és friable i quanta exposició hi ha, i això ho valora un tècnic, no el propietari.
Què diu un informe de laboratori
Quan s'analitza una mostra, l'informe sol recollir dues dades: si s'hi han detectat fibres d'amiant i, quan n'hi ha, de quina varietat.
A qui li serveix és a l'empresa que farà la feina:
- Confirma que el material porta amiant, que és el que activa el decret. Si el resultat és «no detectat» i la mostra és representativa, aquest material es tracta com qualsevol altre.
- Documenta el material al pla de treball, que ha de descriure el tipus de material, si és friable o no i les quantitats (art. 11.2).
- Evita suposicions en edificis amb diversos materials: una coberta, un baixant i un calorifugat poden donar resultats diferents.
Si encara no saps si el teu material porta amiant, la regla és breu: anterior a 2002, dona'l per amiant; només una anàlisi ho confirma. El detall és a la uralita té amiant?.
El que de debò canvia el risc
Ni el color ni el nom. El que decideix quanta fibra pot passar a l'aire és com està subjecta i en quin estat es troba el material:
- Friable o no friable. En el fibrociment les fibres estan lligades al ciment; un aïllament projectat o un calorifugat es desfan amb poca pressió. És la distinció que el decret obliga a indicar al pla de treball, i l'expliquem a amiant friable i no friable.
- L'estat. Una placa sencera no és el mateix que una de trencada, esquerdada o amb la superfície molt degradada.
- El que s'hi hagi de fer. Tallar, foradar, polir o netejar a pressió allibera fibres de qualsevol varietat.
Exemple: un informe que diu «crisòtil»
Una empresa de distribució agrícola té un magatzem d'uns 700 m² a la província de Conca, construït el 1988, amb coberta de plaques ondulades. Abans de canviar la coberta encarrega una anàlisi; l'informe del laboratori diu: «Es detecta amiant. Varietat: crisòtil». El gerent busca la paraula i troba «amiant blanc». Què vol dir per a ell?
- Que és amiant. La coberta entra de ple en el Reial decret 847/2026: la retira una empresa inscrita al RERA, amb pla de treball aprovat.
- Que no hi ha rebaixa. «Blanc» no vol dir lleu. Les obligacions són les mateixes que amb qualsevol altra varietat.
- Que la dada útil és una altra. És fibrociment, no friable, i les plaques són senceres: es pot planificar amb calma, sense tocar res mentrestant.
- Que l'informe es guarda i es lliura a l'empresa que faci el pressupost, perquè l'incorpori a la seva documentació.
Si l'informe hagués dit «crocidolita» o «amosita», els quatre punts serien idèntics.
Els noms de les varietats serveixen al laboratori i als tècnics. A tu et basta saber si és amiant, si és friable i en quin estat està.
Si necessites un pressupost de retirada, explica'ns el teu cas: si tenim una empresa inscrita al RERA que cobreixi la teva zona, et posem en contacte amb ella, sense cost per a tu.
Preguntes freqüents
Què és el crisòtil?
És la varietat d'amiant coneguda com a amiant blanc, la més utilitzada amb diferència, també en el fibrociment. És una de les sis que enumera el Reial decret 847/2026.
L'amiant blanc és menys perillós que el blau o el marró?
A efectes legals i pràctics no hi ha diferència: la norma anomena amiant les sis varietats, fixa un únic valor límit i exigeix les mateixes mesures per a totes.
La uralita porta crisòtil?
El crisòtil és la varietat que més es va fer servir, també en el fibrociment, però quina fibra porta una placa concreta només ho diu una anàlisi de laboratori.
Es pot saber el tipus d'amiant pel color del material?
No. Blanc, blau i marró són els colors de la fibra en brut; barrejada amb ciment o altres materials, aquest color no es veu.
Canvia res en la retirada si és crocidolita o amosita en lloc de crisòtil?
Les obligacions són les mateixes. El que canvia la manera de treballar és si el material és friable o no i el seu estat, i això ho defineix l'empresa al seu pla de treball.
Tens una coberta de fibrociment?
Explica'ns el teu cas i, si tenim una empresa inscrita al RERA que cobreixi la teva zona, et posem en contacte. Sense cost per a tu.
Demanar pressupost