En resum: l'amiant (o asbest) és un mineral de fibres molt fines que es va fer servir sobretot en el fibrociment, la «uralita». El seu ús i la seva venda estan prohibits a Espanya des del desembre de 2002. El perill és respirar-ne les fibres, que es desprenen quan el material es trenca o es degrada, i només una empresa inscrita al RERA el pot retirar.
Un mineral, no un producte
L'amiant és un grup de minerals naturals que cristal·litzen en forma de fibres molt fines. S'extreia de mines i es valorava perquè aquestes fibres aguanten la calor i el foc, resisteixen molts productes químics, no es podreixen i donen resistència al que s'hi barreja. A més, era barat.
Amiant i asbest són el mateix: dos noms d'origen grec per al mateix material.
Quins tipus hi ha
La norma espanyola que regula els treballs amb amiant, el Reial decret 847/2026 (en vigor des del 24 d'octubre de 2026, substitueix el RD 396/2006, la norma anterior, ja derogada), n'enumera sis varietats al seu art. 2:
- Crisòtil, l'«amiant blanc»: de lluny el més utilitzat, també en el fibrociment.
- Crocidolita («amiant blau») i amosita («amiant marró»), freqüents en aïllaments.
- Antofil·lita, actinolita i tremolita, molt menys comunes.
A efectes pràctics tant és quina sigui: la llei tracta totes les varietats igual, i a simple vista no es distingeixen. Només una anàlisi de laboratori ho diu.
On es va fer servir
En centenars de productes. Els que més es troben avui són:
- Fibrociment: ciment amb fibres d'amiant. És el que gairebé tothom anomena uralita —Uralita és una marca comercial, del seu titular, que va acabar donant nom al material—. Plaques ondulades de coberta, baixants, canals, canonades, dipòsits d'aigua i xemeneies.
- Aïllaments: amiant projectat en estructures i calorifugats de canonades i calderes.
- Altres: juntes i cordons, teixits ignífugs, alguns paviments vinílics i les seves coles, frens i embragatges.
En naus, granges i magatzems el més habitual és el fibrociment, i gairebé sempre a la coberta: per això hi ha tantes preguntes sobre què fer amb una teulada d'uralita.
Per què es va prohibir
Perquè les fibres, quan s'alliberen, es respiren i es poden quedar als pulmons. L'Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball el classifica com a cancerigen i el relaciona amb malalties greus, com l'asbestosi, el càncer de pulmó o el mesotelioma, que acostumen a aparèixer dècades després de l'exposició.
A Espanya, el seu ús i la seva venda van quedar prohibits del tot el desembre de 2002. El que es va instal·lar abans no va desaparèixer: continua en milions de teulades, i la normativa d'avui regula com es retira, no si es pot tenir.
No és igual de perillós a tot arreu
El que decideix el risc és quanta fibra es deixa anar:
- El fibrociment és amiant no friable: les fibres estan atrapades en el ciment. Una placa sencera, que ningú toca, n'allibera molt poca.
- Els aïllaments projectats acostumen a ser friables: es desfan amb poca pressió i alliberen fibra amb facilitat.
- En qualsevol dels dos, el risc es dispara en trencar, tallar, foradar, polir o netejar a pressió, i quan el material està molt degradat.
Per això el consell és sempre el mateix: si creus que tens amiant, no el toquis.
Si tens amiant
- Saber si ho és depèn de l'any d'instal·lació i, si hi ha dubtes, d'una anàlisi. T'ho expliquem a la uralita té amiant?
- Treure'l només ho pot fer una empresa inscrita al RERA, amb un pla de treball aprovat per l'autoritat laboral. El residu és perillós i va a un gestor autoritzat.
- L'obligació de retirar-lo depèn d'on siguis: el cens municipal, el que legisli la teva comunitat i l'estat del material. Ho expliquem a la normativa, per capes.
Què fem nosaltres aquí
Recollim la teva sol·licitud i, si tenim cobertura a la teva zona, et posem en contacte amb una empresa inscrita al RERA que hi treballi. No et diem si el teu material és amiant sense analitzar-lo ni posem preu a l'obra: això ho fa qui hi puja a veure-la.