Amiant a casa: on sol ser i què cal fer

L'amiant a casa sol ser en peces de fibrociment d'habitatges i edificis anteriors al 2002: cobertes i coberts, baixants i canals, dipòsits d'aigua, xemeneies i jardineres. Amb menys freqüència apareix en aïllaments de calderes i canonades o en paviments vinílics antics. Sencer i sense manipular, el més prudent és no tocar-lo.

Aquesta guia recorre l'habitatge de fora cap a dins. No substitueix la identificació d'un professional: serveix per saber on mirar i què no s'ha de tocar mentrestant.

1. Per què importa l'any de la casa

L'amiant és un mineral fibrós que durant dècades es va barrejar amb ciment i amb altres materials de construcció perquè resistia la calor; ho explica la guia sobre què és l'amiant. A Espanya, l'Ordre de 7 de desembre de 2001 en va prohibir la comercialització i la utilització, i la data que es pren com a referència és el desembre del 2002.

Aquella mateixa ordre va permetre que el que ja estava col·locat continués en ús fins que s'eliminés o arribés al final de la seva vida útil. Per això encara hi és: una casa, un bloc de pisos o un cobert aixecat o reformat abans del 2002 pot conservar peces amb amiant.

2. Per fora: coberta, coberts, baixants i dipòsits

La major part de l'amiant en habitatges és a la vista i a l'exterior, en forma de fibrociment: ciment reforçat amb fibres, la «uralita» de tota la vida, per la marca històrica —propietat del seu titular— que va acabar donant nom al material.

• Coberta i coberts. Plaques ondulades grises a la teulada de la casa, del garatge, del traster o de la caseta de l'hort; també plaques planes en ràfecs i porxos.
• Baixants i canals. Tubs gruixuts de color de ciment, de vegades pintats, per la façana o pel celobert. Vegeu baixants i canonades d'uralita.
• Dipòsits d'aigua. Al terrat, sota la coberta o en una cambra d'instal·lacions. Vegeu dipòsits d'aigua d'uralita.
• Xemeneies i conductes. Tubs de sortida de fums i de ventilació que surten per la teulada.
• Jardineres. Gruixudes i pesants, de color de ciment, en terrasses, patis i balcons.

L'Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball recull entre els usos de l'amiant en la construcció les plaques de fibrociment de cobertes i mitgeres, les canonades d'aigua i d'evacuació de fums i els dipòsits (INSST, amiant). Tot això és amiant no friable: les fibres estan lligades al ciment i el material no les deixa anar amb facilitat mentre continuï sencer.

3. Per dins: conductes, calderes i terres

A l'interior de l'habitatge és menys habitual, i de vegades queda tapat.

• Conductes encastats. Baixants i conductes de ventilació de fibrociment que travessen banys, cuines i galeries, sovint amagats darrere un calaix d'obra.
• Aïllaments de calderes i canonades. En instal·lacions de calefacció antigues, sobretot en sales de calderes d'edificis, les canonades podien anar embolcallades amb un aïllament amb amiant. És un material friable —es desfà amb poca pressió— i demana un altre nivell de cura.
• Paviments vinílics antics. Algunes rajoles de terra i les coles amb què s'enganxaven en poden contenir. Senceres i enganxades, l'amiant hi queda lligat; el dubte arriba el dia que algú les vol arrencar.
• Parets i envans. Plaques planes en tancaments lleugers o ampits: un cas que aquest blog tracta en un article a part.

4. Resum: on, què sol ser i què cal fer

La taula orienta, no certifica: a ull nu no es pot afirmar que una peça porti amiant ni que no en porti.

5. Què passa si tens amiant a casa

Tenir-ne no és il·legal. El que es va instal·lar abans de la prohibició pot continuar on és, i l'INSST ho formula així: els materials en bon estat, sense risc d'alliberar fibres, continuen permesos fins al final de la seva vida útil o fins que s'eliminin.

A Catalunya el marc ha canviat. La Llei 8/2026 d'erradicació de l'amiant, en vigor des del 3 d'octubre de 2026, preveu que els titulars mantinguin els immobles lliures d'amiant en els terminis que fixin les institucions competents, i aquests terminis encara no s'han fixat: avui no hi ha un termini general de retirada per a un habitatge particular. El que sí que és exigible és el certificat de presència o absència d'amiant, que s'ha de lliurar quan es ven o es lloga un immoble.

Pel que fa a la salut, el risc és respirar fibres, i les fibres es deixen anar quan el material es trenca, es degrada o es manipula. L'INSST en vincula la inhalació amb malalties greus que triguen molts anys a manifestar-se. D'aquí ve la regla: el que és sencer es deixa quiet i es vigila; el que està trencat, o s'ha de tocar, es resol.

6. Què cal fer si en trobes

1. No el toquis. Ni per comprovar si es desfà ni per netejar-lo.
2. Apunta on és i com està, amb fotos fetes des de terra o des d'una finestra.
3. Esbrina l'any de construcció i de les reformes.
4. Si està trencat o s'esmicola, buida la zona i demana que ho valori un professional.
5. Si has de fer obra, digues-ho abans de demanar pressupostos.
6. Si es retira, que ho faci una empresa inscrita al RERA —el registre d'empreses amb risc per amiant— amb el seu pla de treball, i guarda el justificant de lliurament del residu a un gestor autoritzat.

L'article 10.2 del Reial decret 847/2026 obliga les empreses, abans de començar un enderroc o un manteniment, a adoptar les mesures adequades per identificar els materials que puguin contenir amiant, demanant informació al propietari si cal. Si no es disposa d'aquesta informació, un operador qualificat examina on són aquests materials i quina extensió tenen.

I com se sap del cert? En un edifici anterior al 2002, el fibrociment es dona per amiant, i només una anàlisi ho confirma: ho detalla la pàgina sobre si la uralita té amiant.

7. Exemple: una casa del 1978 abans d'una reforma

Una família compra una casa adossada del 1978 en un poble de l'Urgell i vol canviar el bany, la cuina i la teulada del garatge. Abans de demanar pressupostos apunta quatre coses: plaques ondulades grises al garatge, un baixant gruixut al pati que travessa el sostre del bany, un dipòsit en desús sota la coberta i unes rajoles fosques sota el linòleum de la cuina.

No toca res. Lliura la llista i les fotos al contractista, que encarrega la identificació d'aquests materials abans de tancar l'abast de l'obra. El que té amiant i fa nosa a la reforma el retira primer una empresa inscrita al RERA; la resta d'oficis hi entra després.

Si necessites un pressupost de retirada, explica'ns el teu cas: si tenim una empresa inscrita al RERA que cobreixi la teva zona, et posem en contacte amb ella, sense cost per a tu.