És obligatori canviar els baixants d'uralita?

No és obligatori canviar els baixants d'uralita que estan sencers i funcionen: cap norma estatal imposa substituir-los pel fet de portar amiant. Toca fer-ho quan hi ha una fuita o un trencament, quan una reforma exigeix tallar-los o empalmar-hi, o quan es rehabilita l'edifici o es retira la coberta. I aleshores no val qualsevol lampista.

Aquí tens tot el que cal per decidir, tant en una comunitat de veïns com en una nau: com saber si porten amiant, quines altres peces solen acompanyar-los, quan cal canviar-los, qui paga i com incloure'ls al pressupost perquè no apareguin com a imprevist.

Porten amiant els baixants d'uralita?

La regla és la mateixa que per a la coberta: si la peça és de fibrociment i es va instal·lar abans del 2002, es tracta com a amiant. Se solen reconèixer pel color gris ciment, la superfície una mica rugosa i els empalmaments amb maniguets del mateix material; els de PVC o xapa són evidents. En cas de dubte, se'n pot analitzar una mostra, però sense trencar peces per mirar. Com datar el fibrociment és a com saber si la uralita té amiant, i el material en general, a uralita i amiant.

Quines altres peces solen ser de fibrociment?

Es parla de «treure la uralita» pensant en les plaques de la teulada, i és un dels oblits més habituals: en un edifici o una nau amb coberta de fibrociment anterior al 2002, és molt probable que aquestes peces siguin del mateix material.

• Canals als ràfecs i a les trobades entre vessants.
• Baixants per façana, pel celobert o per dins de pilars.
• Xemeneies i conductes de ventilació o extracció, de vegades en desús.
• Canonades de desguàs o d'aigua, vistes o soterrades sota la solera.
• Remats i peces especials de la mateixa coberta: carenes, cavallets, peces de ventilació.

Hi ha cap norma que obligui a substituir-los?

No. La prohibició del 2002 va afectar la venda i la instal·lació de fibrociment amb amiant, no el que ja hi havia posat: l'Ordre de 7 de desembre de 2001 permet que continuï en servei, en paraules del text oficial, «hasta su eliminación o el fin de su vida útil». Un baixant sencer, que no perd i que ningú no ha de tocar, es pot quedar on és. La resta és a la normativa de l'amiant.

Quan toca canviar-los?

• Fuita o trencament. Un baixant que perd s'ha de reparar: és conservació, no una millora.
• Reforma que l'afecta. Un bany o una cuina nous que s'hi han de connectar.
• Rehabilitació de l'edifici o retirada de la coberta. Amb el celobert, la façana o la teulada en obres, és el moment lògic d'incloure'l. Abans de començar, l'empresa ha d'identificar els materials que puguin contenir amiant (art. 10.2 del Reial decret 847/2026).

Puc empalmar un bany nou a un baixant de fibrociment?

Tu no, i el teu lampista tampoc. Tallar, foradar o obrir un empelt en fibrociment amb amiant és una feina amb risc d'exposició regulada pel Reial decret 847/2026: l'executa una empresa inscrita al RERA —el registre d'empreses amb risc per amiant— amb un pla de treball aprovat per l'autoritat laboral. Encara que sigui una feina curta i de baixa exposició, el pla i el RERA s'exigeixen igual: en aquest cas la norma només eximeix de la comunicació d'inici (art. 3.2), i això ho valora l'empresa amb la seva avaluació de riscos, mai el propietari.

Avisa l'administrador abans de contractar la reforma: l'autoritat laboral disposa de fins a 45 dies per resoldre un pla de treball, tot i que per a reparacions curtes i no programables la norma admet un pla únic de caràcter general (art. 11.4).

Es pot canviar només un tram?

Sí: se substitueix el tram malmès i la resta continua en servei. Però canviar un tram continua sent treballar amb amiant, i com es desmunta i s'uneix el tub nou amb el vell ho defineix l'empresa al seu pla de treball. I el que no es canvia continua allà: demana que quedi per escrit quins trams són nous i quins continuen sent de fibrociment.

I les canonades soterrades?

Les canonades de fibrociment soterrades en bon estat no alliberen fibres mentre ningú no les toqui. El problema apareix quan una obra —una rasa, una ampliació, una nova xarxa de sanejament— les ha de trencar. Per això convé saber si existeixen abans de projectar qualsevol treball a la solera: l'empresa que faci aquesta obra ho ha de conèixer per planificar-la amb les mesures del Reial decret 847/2026. Si no s'han de tocar, n'hi ha prou que quedi anotat per al futur.

Qui paga el canvi en una comunitat de veïns?

Depèn de qui sigui el tub. El baixant general, el que recull l'aigua de diversos habitatges o de la coberta, sol ser element comú, i reparar-lo és una despesa comuna que es reparteix segons la quota de participació. Els ramals que només serveixen un pis solen ser privatius i els paga el seu propietari. La frontera exacta la marquen el títol constitutiu i els estatuts de cada finca: consulta-ho amb l'administrador.

A Catalunya la propietat horitzontal es regeix pel llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, i el criteri general és aquest: despeses comunes segons quota. A la resta de l'Estat s'aplica la Llei de propietat horitzontal, que reparteix igual (art. 9.1.e) i declara obligatòries, sense acord previ de la junta, les obres necessàries per conservar l'immoble i les seves instal·lacions comunes (art. 10.1.a). Una fuita és conservació; canviar baixants que no perden ho decideix la junta. Si el provoca la reforma d'un veí, pacteu abans per escrit qui l'assumeix.

Què hi afegeix la llei catalana?

La Llei 8/2026, d'erradicació de l'amiant, en vigor des del 3 d'octubre de 2026, avui no fixa cap termini general per als immobles privats. El que sí que s'aplica ja és el certificat de presència o absència d'amiant, que s'ha de lliurar en vendre o llogar (art. 21.2). Acredita, com a mínim, l'amiant visible i el seu estat: un baixant vist al celobert hi pot figurar. La llei tipifica no lliurar-lo com a infracció lleu, amb multa prevista de 100 a 3.000 €; aquest règim sancionador entra en vigor quan s'aprovi el decret que el desenvolupi (disposició final setena de la llei); fins aleshores regeixen les sancions generals en matèria ambiental. Fora de Catalunya aquesta obligació no existeix.

Com s'inclouen al pressupost?

1. Fes una llista de peces visibles: nombre de baixants, metres aproximats de canal, xemeneies.
2. Demana que el pressupost les anomeni expressament, no només «coberta» o «baixant».
3. Si hi ha substitució, que inclogui les peces noves: canals i baixants de xapa o PVC, segons el projecte.
4. Si hi ha canonades soterrades que no es tocaran, que quedi anotat.

I a qui faci la feina, demana-li:

• Número d'inscripció al RERA. Amb el número i el CIF, l'autoritat laboral pot confirmar que és vigent.
• El pla de treball aprovat que empara la intervenció.
• El justificant de lliurament del residu, que és perillós, a un gestor autoritzat.
• Un pressupost que digui quins trams es canvien i quins es queden.

Retirar-los alhora que la coberta és el més pràctic: mateix pla de treball, mateixos mitjans i menys imprevistos. Com s'aborda la retirada completa en aquests edificis ho tens a retirada d'amiant en naus industrials.

Com vigilar-ne l'estat mentrestant?

Si encara no els has de canviar, convé fer-hi una ullada periòdica des de terra: baixants amb fissures o cops a l'alçada de les carretes elevadores, canals que degoten per trencaments, juntes amb taques d'humitat i xemeneies amb la boca esmicolada. Un baixant copejat en una zona de pas és una reparació que no convé ajornar, perquè cada impacte deixa anar material. Protegir-lo amb una defensa metàl·lica que no s'ancori al mateix fibrociment és una mesura senzilla mentre es planifica el canvi.

Dos exemples: una comunitat del 1972 i una nau del 1976

Una comunitat amb una fuita. Un edifici del 1972 a Lleida, amb quatre plantes i dotze habitatges. Apareix una taca d'humitat al celobert: el baixant de fibrociment perd per una junta entre el primer i el segon.

1. El veí avisa l'administrador. Ningú no prem, segella ni colpeja el tub.
2. Com que és una reparació necessària, l'administrador demana de seguida pressupost a una empresa inscrita al RERA.
3. L'empresa valora dos abasts: el tram malmès o la columna sencera del celobert, que té la mateixa edat. La junta tria la columna.
4. La despesa es reparteix per quota i el justificant del residu s'arxiva.

Una nau que canvia la coberta. Un taller tèxtil de Sabadell demana pressupost per canviar la coberta de fibrociment de la seva nau d'uns 700 m². A la visita, el tècnic assenyala vuit baixants, dos canals correguts i una xemeneia d'extracció en desús, tots de fibrociment.

• El primer pressupost només deia «retirada de coberta».
• El segon, després de la visita, inclou baixants, canals i xemeneia, i la seva substitució per peces noves.
• La diferència de total entre tots dos s'explica per aquestes peces: no és que el primer fos més barat, és que era incomplet.

Si necessites un pressupost de retirada, explica'ns el teu cas: si tenim una empresa inscrita al RERA que cobreixi la teva zona, t'hi posem en contacte, sense cost per a tu.