Els tipus d'uralita són, en realitat, formats de fibrociment: plaques ondulades d'ona gran i de miniona, plaques planes, teules i plaques amb forma de teula, peces de remat, baixants, canals, dipòsits i jardineres. El format indica per a què servia la peça, però no si porta amiant: això depèn de l'any en què es va fabricar.
«Uralita» és una marca històrica, propietat del seu titular, que va acabar donant nom a tot el fibrociment: ciment reforçat amb fibres i emmotllat en peces. El que segueix és un catàleg per posar nom al que tens al davant i saber què cal tenir en compte amb cada peça.
Formats de coberta: plaques, miniona i teules d'uralita
La coberta és on es va col·locar més fibrociment, i gairebé sempre en un d'aquests quatre formats.
- Placa ondulada d'ona gran. La planxa d'uralita per excel·lència: ones amples i marcades, peces llargues que salven la distància entre corretges. És la de les naus industrials, les granges i els magatzems agrícoles.
- Miniona o ona petita. La mateixa idea a escala més petita: ones estretes i baixes, plaques més lleugeres i fàcils de manejar. Es veu en coberts, casetes d'eines, garatges, porxos i galliners.
- Teules i plaques amb forma de teula. Hi ha peces planes petites, col·locades amb solapament com si fossin pissarra, i plaques grans amb un perfil que imita una filera de teules. Des del carrer poden passar per una teulada tradicional.
- Peces de remat. Careners, remats laterals i bases per a sortides de ventilació, emmotllades per encaixar amb l'ona de la placa.
Plaques planes, tubs, dipòsits i jardineres
Fora de la coberta, el fibrociment es va emmotllar en gairebé qualsevol forma útil per a una obra.
- Placa plana. Llisa i prima, cargolada a una subestructura. Va servir per a tancaments laterals de naus, falsos sostres, ràfecs, ampits i divisions lleugeres.
- Baixants i canonades. Tubs de paret gruixuda per a pluvials, sanejament, conducció d'aigua i sortida de fums. Tenen article propi: baixants i canonades d'uralita.
- Canals. Peces de mitja canya que recullen l'aigua a la vora de la coberta, amb els colzes i els embocaments.
- Dipòsits. Cilíndrics o prismàtics, en terrats i sota coberta; el que cal saber-ne és a dipòsits d'aigua d'uralita.
- Jardineres i altres peces emmotllades. Jardineres gruixudes de color de ciment i, en menor mesura, altres elements d'exterior.
Taula de formats
| Format | On es veu | Què cal tenir en compte |
|---|---|---|
| Placa ondulada d'ona gran | Naus, granges, magatzems | No suporta el pes d'una persona; es trenca sense avisar |
| Miniona (ona petita) | Coberts, casetes, garatges, porxos | Igual de fràgil; com que és a l'abast, tempta de manipular-la |
| Placa plana | Tancaments, falsos sostres, ràfecs | No foradar ni tallar per passar-hi instal·lacions |
| Teules i plaques amb forma de teula | Cobertes inclinades i algunes façanes | Es confonen amb pissarra o teula; l'any orienta |
| Careners i remats | Trobades i vores de la coberta | Peces petites que es poden deixar anar i caure |
| Baixants i canonades | Façanes, patis, instal·lacions soterrades | No tallar ni empalmar; de vegades queden amagats |
| Canals | Vora de la coberta | No netejar-les rascant ni amb aigua a pressió |
| Dipòsits | Terrats, sota coberta | No polir ni rascar l'interior |
| Jardineres | Terrasses, patis, jardins | No trencar-les per llençar-les |
Xapes d'uralita: fibrociment o metall
Al carrer, «xapa d'uralita» i «planxa d'uralita» volen dir el mateix que «placa d'uralita»: una peça ondulada de fibrociment. Però la paraula xapa també es fa servir, amb més propietat, per a les cobertes metàl·liques d'acer galvanitzat o lacat, i d'aquí ve la confusió: hi ha qui anomena uralita qualsevol teulada ondulada, sigui del material que sigui.
Són materials diferents i no costa separar-los sense tocar-los. La xapa metàl·lica és molt prima, té el cantell fi, brilla o conserva la pintura i, quan envelleix, es rovella o s'abonyega. El fibrociment és més gruixut, d'un gris mat, rígid; amb el temps hi creixen molsa i líquens i s'esquerda en lloc de doblegar-se. Una xapa d'acer no és fibrociment i no conté amiant.
El format no diu si porta amiant
Tots els formats d'aquesta llista es van fabricar amb amiant durant dècades i, després, sense. L'Ordre de 7 de desembre de 2001 va prohibir comercialitzar i utilitzar l'amiant a Espanya, amb el desembre del 2002 com a data de referència. Una miniona del 1990 i una altra del 2010 poden tenir la mateixa ona i composicions diferents.
La regla pràctica és curta: si la peça és anterior al 2002, dona-la per amiant; només una anàlisi ho confirma. Com fer-ho amb garanties és a la pàgina sobre la uralita i l'amiant.
Avui aquests mateixos formats es resolen amb fibrociment sense amiant, amb xapa metàl·lica o amb panell; les pistes per reconèixer el primer són a uralita sense amiant.
Exemple: tres formats en una mateixa granja
Una explotació de porcí d'Osona, aixecada el 1985, té una nau d'engreix d'uns 800 m² coberta amb placa d'ona gran, una caseta de bombes amb miniona i un magatzem de pinso amb un lateral tancat amb placa plana. A això s'hi afegeixen els careners, dos baixants i un dipòsit en desús.
El ramader, abans de demanar pressupost, fa l'inventari per formats, sense pujar enlloc: superfície en planta de cada coberta mesurada a peu de nau, metres aproximats de baixant, nombre de peces soltes i fotos de l'estat de cada cosa. Amb aquesta llista, l'empresa arriba a la visita sabent que hi ha tres feines diferents: una coberta alta i gran, una altra de baixa i petita, i un parament vertical. Per l'any, tot es dona per amiant, i tot acabarà com a residu perillós en un gestor autoritzat.
Posar nom a cada format no canvia el que cal fer-ne, però estalvia malentesos quan es descriu per telèfon. Si necessites un pressupost de retirada, explica'ns el teu cas: si tenim una empresa inscrita al RERA que cobreixi la teva zona, et posem en contacte amb ella, sense cost per a tu.
Preguntes freqüents
Quants tipus d'uralita hi ha?
No n'hi ha una llista tancada, però els formats habituals són: placa ondulada d'ona gran, miniona, placa plana, teules i plaques amb forma de teula, peces de remat, baixants, canals, dipòsits i jardineres.
Quina diferència hi ha entre plaques i xapes d'uralita?
En la parla corrent són el mateix: planxes ondulades de fibrociment. En rigor, una xapa és metàl·lica, i moltes cobertes que s'anomenen «d'uralita» són en realitat de xapa d'acer, que no és fibrociment.
Les teules d'uralita porten amiant?
Depèn de l'any, no del format. Si es van col·locar abans del 2002, s'han de donar per amiant; només una anàlisi feta per un professional ho confirma o ho descarta.
Es pot trepitjar una placa d'uralita?
No. La placa ondulada de fibrociment no aguanta el pes d'una persona i es trenca sense avisar. No s'ha de pujar a la coberta ni per mirar ni per mesurar.
Què és la miniona?
És la placa ondulada d'ona petita: més estreta i manejable que la d'ona gran, habitual en coberts, casetes, garatges i porxos.
Tens una coberta de fibrociment?
Explica'ns el teu cas i, si tenim una empresa inscrita al RERA que cobreixi la teva zona, et posem en contacte. Sense cost per a tu.
Demanar pressupost