En resum: si la teulada d'uralita es va instal·lar abans del 2002, cal donar-la per amiant. Sencera i sense tocar deixa anar molt poca fibra; trencada, degradada o manipulada, força més. No hi ha una data general per retirar les cobertes privades a tot Espanya, i treure-la o canviar-ne plaques només ho pot fer una empresa inscrita al RERA.
Primer: porta amiant?
Uralita és una marca comercial —del seu titular; aquí la fem servir en el sentit col·loquial—, i el que hi ha a la teulada és fibrociment. Si es va instal·lar abans del 2002, cal donar-lo per amiant; el que es fabrica des de llavors porta altres fibres.
Compte amb un detall: la data de la nau no és la data de la teulada. Una coberta es pot haver reposat anys després, o muntat amb plaques comprades abans. Si no hi ha factura ni memòria d'obra, la data és un indici; el que ho confirma és una anàlisi. Ho expliquem amb calma a la uralita té amiant?
Com està: mira-la sense pujar-hi
El risc depèn sobretot de l'estat. Des de terra, des de dins de la nau o amb fotos d'un dron, fixa't en:
- Plaques esquerdades, partides o amb forats.
- Vores esfilagarsades o superfície que s'esmicola.
- Molsa i líquens abundants, que retenen humitat i degraden la placa.
- Goteres o plaques corbades.
Una coberta sencera i sense danys deixa anar molt poca fibra. Una de deteriorada, força més, i és la que convé resoldre abans.
El que no s'ha de fer
- No pujar-hi ni trepitjar-la. El fibrociment no aguanta el pes d'una persona: les caigudes a través de cobertes fràgils són dels accidents greus més repetits al camp i a la indústria.
- No netejar-la amb aigua a pressió ni raspallar-la: arrenca just la capa que reté les fibres.
- No foradar-la, tallar-la ni reparar plaques pel teu compte. També és treball amb amiant.
Les quatre sortides
- Deixar-la i vigilar-la, si està en bon estat i ningú l'ha de tocar. És legal: el que regula la norma és com s'hi treballa.
- Encapsular-la: segellar-la perquè no deixi anar fibra. Només serveix amb material en bon estat, i l'amiant continua allà.
- Retirar-la i deixar la nau sense coberta o amb una de provisional.
- Canviar-la: retirar-la i posar una coberta nova a la mateixa obra, que és el més habitual en naus en ús. Ho expliquem a canviar la teulada d'uralita.
Llevat de la primera, totes són treballs amb amiant: els fa una empresa inscrita al RERA, amb un pla de treball aprovat per l'autoritat laboral, i el residu va a un gestor autoritzat.
És obligatori treure-la?
Avui no hi ha una data general que obligui a retirar una teulada d'uralita privada a tot Espanya. La Llei 7/2022 encarrega als ajuntaments un cens d'instal·lacions amb amiant i un calendari de retirada prioritzant pel risc, i algunes comunitats, com Catalunya amb la Llei 8/2026, han anat més enllà. El que t'afecta depèn d'on és la nau i de l'estat de la coberta: ho expliquem a la normativa, per capes.
I el sostre, per dins?
En moltes naus i magatzems el «sostre» que es veu des de dins és la cara inferior de les mateixes plaques, així que val tot l'anterior. Si el que hi ha és un fals sostre o un revestiment de plaques, pot ser fibrociment o un altre material: no el foradis per penjar-hi res fins a saber-ho.
Quant costa?
Depèn de la superfície, l'accés, l'estat i el que es faci després amb la coberta. Les forquilles per metre quadrat que publica el sector, i què fa que una obra caigui a dalt o a baix, són a el preu de treure la uralita; la xifra de la teva la dona l'empresa quan veu la nau.
Què fem nosaltres aquí
Recollim la teva sol·licitud i, si tenim cobertura a la teva zona, et posem en contacte amb una empresa inscrita al RERA que hi treballi. No et diem si la teva teulada és amiant sense analitzar-la ni posem preu a l'obra: això ho fa qui hi puja a veure-la.