És perillós viure sota una teulada d'uralita?

És perillosa una teulada d'uralita? Si les plaques estan senceres i ningú no les manipula, el fibrociment difícilment emet fibres i viure-hi a sota no és cap emergència. El risc puja quan la teulada està trencada o molt degradada, o quan algú la talla, la forada, la neteja a pressió o la trepitja.

Les dues meitats són certes alhora. Les directrius del Ministeri de Sanitat recorden que cap exposició a l'amiant és segura; també diuen que un material en bones condicions difícilment emetrà fibres si no se l'altera. Si la teva teulada és anterior al 2002, dona-la per amiant: com confirmar-ho és a la uralita i l'amiant.

De què depèn el risc

Sanitat ho resumeix en una idea: el que determina el risc per a la salut no és només que el material alliberi fibres, sinó que hi hagi persones que les respirin (directrius de Sanitat, 2024). En una teulada són quatre preguntes.

• En quin estat està. Un material deteriorat té més probabilitat d'alliberar fibres, perquè es degrada el ciment que les subjectava.
• Quants anys té. La capacitat de deixar anar fibres augmenta quan el material envelleix, es trenca o es deteriora. A l'exterior, la pluja i la humitat n'erosionen la superfície.
• Què hi ha entre la placa i tu. No és igual un fals sostre continu que una placa vista des de l'habitació: una barrera física actua com a protecció. No l'obris per mirar.
• Què s'hi fa a sota. Un traster on entres dues vegades l'any no és un taller ni un dormitori. Hi compten l'estona que s'hi passa, la ventilació i els cops o les vibracions.

Senyals que convé que ho vegi un professional

Es veuen des de terra o des d'una finestra, sense enfilar-se enlloc, i coincideixen amb els indicadors de mala conservació que descriu Sanitat:

• Plaques trencades, esberlades o amb esquerdes.
• Superfície molt erosionada, escrostonada o aixecada.
• Trossos que pengen o arrencats, sobretot a les vores i a les fixacions.
• Restes de material a terra, en lleixes o a les canals.
• Goteres o taques d'humitat en plaques que abans estaven bé.

Un d'aquests senyals no obliga a retirar la teulada demà: indica que la valoració ja no et correspon a tu.

El que la fa perillosa

L'INSST defineix l'amiant com un material que allibera les fibres per trencament o manipulació (INSST, amiant). En una teulada domèstica, això sol arribar amb bona intenció: fixar una antena, netejar el verdet, canviar una placa.

Tampoc no ho encarreguis a qualsevol: els treballs amb amiant són regulats pel Reial decret 847/2026 i corresponen a empreses especialitzades.

Què passa si toques la uralita?

Tocar amb la mà una placa sencera no és el mateix que trencar-la. El fibrociment és un material no friable, és a dir, dels que segons Sanitat necessiten eines mecàniques per esmicolar-se o reduir-se a pols.

Una altra cosa és una placa vella que deixa polsim als dits o s'escrostona: aquí el fregament sí que pot desprendre material. Si l'has tocada, renta't les mans. No la freguis ni la rasquis per «veure com està». I com que cap exposició no es pot donar per segura, el més assenyat és no tocar-la sense necessitat.

I l'aigua de pluja que recull la teulada?

Les fonts oficials consultades no diuen res de concret sobre fer servir l'aigua que s'escola per una teulada de fibrociment, de manera que no afirmarem ni que sigui innòcua ni que sigui nociva. Sanitat sí que en descriu el mecanisme: la pluja i la humitat erosionen els materials situats a l'exterior, i l'aigua pot arrossegar fibres en forma de fang fins a altres punts on, en assecar-se, queden dipositades i poden passar a l'aire.

Una precaució pràctica: el sediment sec de les canals d'una teulada vella no s'escombra, i no el neteges tu. Si reculls aquesta aigua per a algun ús, consulta-ho amb els serveis de salut pública.

Opcions si et preocupa

• Deixar-la i vigilar-la. Amb una teulada en bon estat és una opció legítima: les directrius preveuen conservar el material on és. Vigilar és mirar-la des de terra de tant en tant i després d'un temporal.
• Encapsular-la. Un tractament de superfície pot reduir l'alliberament de fibres, però no és pintar pel teu compte. Ho explica encapsular o pintar la uralita.
• Retirar-la. És l'únic que elimina el material. Per on començar és a la guia de la teulada d'uralita.

Avui no hi ha cap data general que obligui un particular a retirar la seva teulada: els materials ja instal·lats es poden mantenir fins al final de la vida útil, que segons Sanitat arriba quan poden perjudicar la salut per la probabilitat que alliberin fibres. Si la teulada que t'amoïna és la del costat, mira la teulada d'uralita del veí.

Exemple: un cobert del 1980 amb dues plaques esquerdades

Una família té una casa de poble a la Segarra. L'habitatge és de teula, però el cobert adossat, del 1980, té uns 30 m² de plaques ondulades. Després d'una pedregada, dues han quedat esquerdades i hi ha algun tros a terra. A dins hi guarden llenya, i a l'estiu els nets juguen al costat.

• Per la data, donen les plaques per amiant, sense arrencar-ne cap tros per comprovar-ho.
• Ningú no hi puja ni recull els fragments. Tanquen el cobert i els nens juguen en un altre lloc.
• Demanen a una empresa inscrita al RERA (el registre d'empreses amb risc per amiant) que valori si escau substituir les dues plaques, encapsular o retirar tota la coberta.

Una teulada d'uralita sencera demana calma i vigilància; una de trencada demana un professional. Si necessites un pressupost de retirada, explica'ns el teu cas: si tenim una empresa inscrita al RERA que cobreixi la teva zona, et posem en contacte amb ella, sense cost per a tu.