Qui paga la retirada d'uralita depèn de qui sigui el propietari de l'element: la paga ell. En una comunitat de veïns, si la coberta és comuna, paga la comunitat i la despesa es reparteix entre tots segons la quota de participació, tret que el títol constitutiu o els estatuts estableixin un altre repartiment.
La regla és senzilla; el que dona feina és aplicar-la: de qui és cada coberta, si l'obra és necessària o una millora i com s'aprova la derrama.
| Regla general | Paga el propietari de l'element |
|---|---|
| Coberta comuna | La comunitat, per quota de participació |
| Obra necessària de conservació | No és opcional: la comunitat l'ha de fer |
| Qui l'executa | Una empresa inscrita al RERA amb pla de treball |
| Ajuntament | Elabora el cens; no assumeix el cost en immobles privats |
La regla: paga el propietari de l'element
«Uralita» és una marca històrica del seu titular que va acabar donant nom al fibrociment; el que es va instal·lar abans del 2002 s'ha de donar per amiant. La retirada correspon a qui sigui propietari de la peça on es troba.
En un edifici dividit en pisos, la coberta sol ser element comú. A Catalunya la propietat horitzontal es regeix pel llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, i el criteri general és que les despeses comunes es paguen segons la quota de participació. A la resta de l'Estat, la Llei de propietat horitzontal diu el mateix (art. 9.1.e). Dues conseqüències que se solen discutir a les juntes: qui viu a l'àtic no paga més pel fet de tenir la coberta a sobre, i qui viu als baixos no en queda exempt perquè a ell «no li plou».
L'excepció és el que digui cada finca: si el títol constitutiu o els estatuts reparteixen d'una altra manera les despeses de coberta, val això.
Qui paga en cada cas
| Situació | Qui paga normalment |
|---|---|
| Coberta comuna de l'edifici | La comunitat, per quota de participació |
| Coberta d'un traster o cobert privatiu | El seu propietari |
| Terrassa o coberta d'ús privatiu sobre un element comú | Depèn del títol i dels estatuts: consulta-ho amb l'administrador |
| Naus d'un polígon amb coberta compartida | Si formen una comunitat, per quota; si són finques independents, cada propietari la seva part |
| Immoble llogat | El que digui el contracte; sense pacte, sol ser el propietari |
| La teulada del veí | El veí |
El cas més relliscós és el de l'ús privatiu: una terrassa que gaudeix un sol veí o un cobert aixecat al pati. Que algú en faci un ús exclusiu no vol dir que sigui seu; aquí manen els papers de la finca.
Per als lloguers, el detall és a qui paga la retirada en una nau llogada. I si la coberta que et preocupa és la del costat, ni et toca pagar-la ni la pots retirar tu: mira què fer si el veí té una teulada d'uralita trencada.
Com s'aprova: obra necessària, millora i derrama
El que canvia entre un cas i l'altre és qui ho decideix.
- Obra necessària de conservació. Plaques trencades, goteres, material degradat o una ordre de l'administració. Conservar l'edifici no és opcional: la junta no vota si es fa, sinó amb quin pressupost i com es paga. La llei estatal ho diu així: són obres obligatòries que no requereixen acord previ de la junta (art. 10.1.a de la Llei de propietat horitzontal).
- Millora voluntària. Una coberta sencera que la comunitat prefereix treure ja, per exemple per aprofitar una bastida o instal·lar plaques solars. Això ho decideix la junta, amb la majoria que la llei exigeixi per a aquest tipus d'obra; l'administrador us dirà quina.
La derrama és l'aportació extraordinària amb què es paga: es reparteix com les despeses comunes, per quota, tret que el títol prevegi una altra cosa. Sol haver-hi marge per fraccionar-la: entre que s'aprova l'obra i comença passen setmanes, perquè l'autoritat laboral disposa de fins a 45 dies per resoldre el pla de treball.
Què mou l'import que es reparteix
Aquí no donem xifres, però sí les partides que expliquen per què dos pressupostos per al mateix edifici es poden assemblar poc: la superfície i l'alçària; els accessos i els mitjans d'elevació i protecció en un edifici habitat; l'estat de les plaques; el transport i el lliurament del residu, que és perillós, a un gestor autoritzat; i la coberta nova amb els seus remats. Totes estan explicades a la pàgina sobre el preu de retirar la uralita i què el mou.
Demaneu que els pressupostos separin retirada, gestió del residu i coberta nova: es comparen millor, i els ajuts solen cobrir només les dues primeres.
Ajuts, i per què no paga l'ajuntament
No hi ha una convocatòria estatal única. A Catalunya els ajuts els convoca l'Agència de Residus de Catalunya, amb pressupost limitat i requisits propis; la del 2026 es va tancar el 2 de juliol. També hi ha línies municipals i programes de rehabilitació d'edificis. El més habitual és que cobreixin la retirada i la gestió del residu, no la coberta nova, i que l'obra feta abans que s'obri la convocatòria en quedi fora. El panorama és a ajuts per a la retirada d'amiant.
I l'ajuntament? La Llei 7/2022 li encarrega un cens d'instal·lacions amb amiant i un calendari de retirada prioritzat per risc, i la Llei 8/2026 catalana, en vigor des del 3 d'octubre de 2026, integra aquests censos en un cens català. Cap de les dues li trasllada el cost dels immobles privats, i figurar al cens no és una ordre de retirada.
Exemple: setze veïns i una coberta del 1975
Un edifici del 1975 a Terrassa: quatre plantes, setze habitatges i una coberta de fibrociment d'uns 380 m². Dos pisos de l'última planta tenen goteres i des de l'edifici del davant es veuen plaques fissurades. Ningú no hi puja a comprovar-ho.
- De qui és. L'administrador revisa el títol: la coberta és element comú. Paga la comunitat.
- Quin tipus d'obra. Amb filtracions i plaques trencades és conservació necessària. Es convoca junta per veure pressupostos i forma de pagament, no per decidir si s'actua.
- Pressupostos. Es demanen a empreses inscrites al RERA, amb retirada, residu i coberta nova per separat.
- Ajuts. Abans de signar, l'administrador comprova si hi ha convocatòria o quan s'espera, i si les goteres permeten esperar-la.
- Derrama. Es reparteix per quota en diverses mensualitats. El veí dels baixos, que no té goteres, hi contribueix com la resta segons la seva quota.
- Tancament. El pla de treball aprovat i el justificant del residu s'arxiven amb la documentació de la finca.
Si necessites un pressupost de retirada, explica'ns el teu cas: si tenim una empresa inscrita al RERA que cobreixi la teva zona, t'hi posem en contacte, sense cost per a tu.
Preguntes freqüents
Qui paga la retirada de l'amiant en una comunitat de veïns?
Si l'element és comú, com ho sol ser la coberta, paga la comunitat i la despesa es reparteix per quota de participació, tret que el títol o els estatuts diguin una altra cosa.
He de pagar la derrama si visc als baixos i no tinc goteres?
Sí, si la coberta és comuna: es contribueix segons la quota de participació, no segons a qui afecta més l'avaria.
Cal l'acord de la junta per retirar la uralita?
Si l'obra és necessària per conservar l'edifici, no és una decisió opcional de la comunitat. Si és una millora voluntària, la decideix la junta. L'administrador us dirà quin acord cal en cada cas.
Paga l'ajuntament la retirada de la uralita?
No. L'ajuntament elabora el cens d'amiant, però en els immobles privats el cost és del propietari. Hi pot haver ajuts, segons la convocatòria.
Qui paga si la uralita és al meu traster o cobert?
Si és un element privatiu, el seu propietari. Què és privatiu i què és comú ho diuen el títol constitutiu i els estatuts.
Tens una coberta de fibrociment?
Explica'ns el teu cas i, si tenim una empresa inscrita al RERA que cobreixi la teva zona, et posem en contacte. Sense cost per a tu.
Demanar pressupost